A continuació comparteixo amb vosaltres un mapa conceptual que he realitzat sobre les pissarres digitals. En aquest esquema trobareu un resum sobre el tipus de pissarres digitals que podem trobar, a més de les PDIs, i com són, i sobre les tres tipologies de PDIs que podem trobar a les escoles.
Avantatges i facilitats que ens proporcionen les pissarres digitals a l’educació:
- Fomenta i facilita un aprenentatge més significatiu i acord amb la societat actual.
- Permet incorporar l’ús de les TIC a l’aula.
- Facilita la comprensió dels continguts (mitjançant simulacions, imatges, etc.) aconseguint augmentar l’interès i la creativitat.
- Els alumnes participen més en les activitats, perquè els hi agraden.
- Facilita l’ensenyament i l’assoliment dels objectius curriculars.
- Permet escriure i dibuixar des de l’ordinador, utilitzant colors ("funció de la pissarra" mitjançant un editor de textos).
- Emmagatzema les "pissarres" elaborades durant la sessió.
- Dóna suport a les explicacions del docent.
- Pot utilitzar-se com una pissarra blanca normal.
- S’escriu directament a sobre la pròpia pissarra, de la mateixa manera que amb la pissarra convencional. Això augmenta la seva senzillesa d’ús.
- És més ecològica, ja que la informació s’envia per e-mail i s’utilitzen punters específics o l’ordinador.
- Es pot traslladar a qualsevol lloc, sense la necessitat d’un videoprojector. Un professor/a pot preparar els exercicis al seu despatx i després utilitzar-los a l’aula, a més d’utilitzar classes a distància (en temps real) a través de Internet.
- És idònia per persones amb dificultats de motricitat o discapacitats visuals, ja que permet controlar qualsevol aplicació de l’ordinador y fer anotacions des del lloc i veure el que s’ha projectat en una gran pantalla encara que s’escrigui a una escala 1:1 en el “Tablet monitor”.
- Realitzar exercicis i altres treballs cooperatius.
- Fer presentacions públiques dels diferents treballs individuals.
- Fer presentacions públiques dels treballs en grup.
- Presentar activitats i recursos pel tractament de la diversitat.
- Visualitzar textos, imatges, sons, etc., interactuant amb programes i persones d’altres llocs o del mateix centre.
- Realitzar correccions conjuntes.
- Anotar conclusions dels debats a l’aula.
- Elaborar el diari de classe.
- Realitzar videoconferències y comunicacions on-line des de l’aula.
- Localitzar respostes a internet sobre preguntes realitzades por l’alumne i que el docent no sàpiga donar resposta.
- Usar les webcams y els escàners com a eines de la pissarra.
- Algunes PDIs han d’estar connectades a un videoprojector. Perquè la seva utilització sigui òptima l’aula ha de tenir una bona lluminositat i el videoprojector ha de tenir una resolució suficient. El calibratge es pot perdre si el videoprojector es mòbil. És important que el centre tingui unes infraestructures adequades.
- Una altra desavantatge és que es requereix una formació específica a nivell didàctic i tecnològica inicial per aprofitar totes les prestacions del software que venen associades, encara que en l’actualitat trobem a Internet infinitats de recursos educatius que es poden utilitzar.
- El cost d’aquest tipus de hardware és especialment elevat, especialment el del videoprojector. També hi ha que considerar els diners del manteniment de les llums en cas que aquestes no funcionin. La utilització dels taulers interactius implicaria un cost addicional.
- En alguns centres és difícil per el docent aconseguir tot el suport desitjat, especialment degut a la falta de medis.
A continuació compartiré amb vosaltres un vídeo que he trobat a la xarxa on diferents mestres i alumnes parlen dels avantatges que tenen les pissarres digitals a l'aula.
