Ell es deia Sergi i havia arribat nou a l’escola fent una substitució a una professora que tenia una depressió. Aquesta substitució era per uns mesos, però finalment es va quedar tot l’any fent classes al curs de 5é de primària.
En Sergi ens va sorprendre bastant ja que no era el típic professor convencional que feia una classe magistral cosa que, ens haviem trobat moltes vegades en la nostra curta experiència educativa, sinó que ens vam trobar amb un professor totalment implicat en la nostra educació. Ell era una persona molt dinàmica i per això ens feia fer activitats manuals de tot tipus, com per exemple:fer una supernova, fer un mural de les fases del sol...per tal de que assimiléssim els conceptes explicats. Ell feia que aprendre fos divertit i interessant.
El que més em va sorprendre i alhora emocionar d’ell va ser la forma en que va fer evolucionar de forma favorable a tots nosaltres, tant els que trèiem bones notes com el que tenien més dificultats. Ell els motiva, els animava a seguir estudiant, a superar-se a ells mateixos,etc.
En la meva opinió, aquesta és una de les qualitats més importants que ha de tenir un bon professor, fer que aquelles persones que tenen dificultats es donin conte de la seva validesa i per tant, evitar un futur fracàs escolar.
Sergi va deixar una petjada molt important en el meu cor i sempre serà el meu model a seguir com a futura professora.
A finals d’aquell any el van fer fora per diferents raons: la gent de la direcció que era bastant conservadora no li va semblar les seves innovadores idees, i per altre banda, va ell va rebre queixes d’altres professors ja per la seva enveja o per les seves idees conservadores. Aquest fet em va fer molta ràbia i alhora em va fer reflexionar sobre el món educatiu que ens envolta.
Això és tot!!
Salutacions!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada