A continuació relacionaré unes metàfores amb uns programes o activitats treballades a classe:
L’ordinador com alumne
Aquesta metàfora ens mostra que l’ordinador està totalment centrat en el alumne, és a dir, que el nen o nena és qui control
a la màquina. És un aprenentatge per descoberta, ja que l’alumne actiu és qui li dóna instruccions a l’ordinador per tal de que faci el que ell vol.
En aquest tipus d’aprenentatge el nen descobreix els coneixements, per tant, el professor passa a un segon lloc. El nen l’únic que fa és seguir el seu procés d’aprenentatge i el professor, si ho creu oportú, li planteja preguntes per tal de que el nen reflexioni sobre les activitats realitzades.
Aquesta metàfora la podríem relacionar amb el programa treballat a classe anomenat tortuga, on el nen pot controlar els moviments d'una tortuga a partir d’uns codis. El nen té el control del programa.
L’ordinador com a simulador.
Aquests simuladors afavoreixen l’aprenentatge per descoberta, però amb certes limitacions ja que el nen pot manipular diversos
paràmetres del programa però no pot introduir-hi de nous. El nen està limitat.
Aquesta metàfora la relacionaríem amb el programa Crayon, ja que com hem pogut comprovar té unes accions límit amb unes respostes determinades. El nen no pot introduir-hi més paràmetres que els que hi ha.
L’ordinador com a eina.
L’ordinador encara que ens mostri una visió indirecta de les coses i del que succeeix, el podem considerar una eina molt potent.
Les eines que ens ofereix l’ordinador no poden substituir activitats com l’ús d’un pinzell, un bolígraf…, però, ens poden oferir altres formes d’expressió . Aquestes eines ens donen la possibilitat de desfer, crear, duplicar… 
L’ordinador amplifica les tasques com pintar, escriure, dibuixar, donant-nos la possibilitat de realitzar-les d’una forma més divertida i estimulant. És un complement de l’experiència directa.
Aquesta metàfora podríem relacionar-la amb el dictat fet a classe, ja que el nen substitueix l’activitat d’escriure, subratllar, esborrar..., per unes eines que li ofereix l’ordinador. Ell ens permet realitzar aquestes activitats rutinàries d’una forma més dinàmica, activa i diferent.
L’ordinador com a tutor
Aquesta metàfora ens mostra l’ordinador com a docent i avaluador. Amb l’ajuda dels programes tutorials, el nen fa un procés d’aprenentatge individual realitzant activitats que contenen preguntes a mida que l’ajuden a avançar. Aquest programes detecten els errors comesos per els alumnes i els corregeixen.
El problema que tenen aquests programes és que no és 
fàcil que detectin de forma intel·ligent el tipus d’error comesos per els alumnes i les seves necessitats concretes. Aquest programes són els menys utilitzat en les escoles.
Aquesta metàfora la relacionaria amb els programes que hi ha a la zona clic, on l’ordinador realitza el paper de “docent” i avaluador. Aquest programa ens fa preguntes, les quals hem de relacionar amb una fotografia, un concepte, etc. Al finalitzar l'activitat, l’aplicació ens mostrarà els errors que hem comés.
Això és tot!!
Salutacions!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada