A continuació us explicaré cinc tòpics:
Tòpic 1: Una imatge val més que mil paraules.
Moltes vegades quan volem expressar alguna emoció o sentiment no trobem les paraules adequades per fer-ho. En aquestes situacions una imatge, una cançó…, poden ajudar-nos a expressar aquella emoció tan intensa que tenim dintre nostre.
Aquestes imatges o cançons que podem utilitzar per expressar aquella emoció o situació poden no tenir el mateix significat per a cada persona, ja que aquesta pot no pot no percebre l’emoció que té per un mateix aquella cançó o imatge.
Tòpic 2à Davant de la televisió el receptor és passiu.
Jo no estic d’acord amb aquest tòpic ja que crec que les persones que som consumidores de la televisió som totalment actives. Nosaltres no ens limitem a conformar-nos amb tot el que posen o diguen, sinó al contrari, ens queixem, opinem i elegim el que ens be de gust veure en cada moment. Els receptors televisius som bastant crítics.
Tópic 3à la violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
A una persona normal la televisió no té perquè generar-li violència ja que aquesta és conscient del que està bé i del què està malament.
Tòpic 4à la televisió és un medi generador de modes
Estic totalment d’acord amb aquest topic, ja que crec que la televisió i el cinema són uns medis molt potents que veuen milions de persones. Aquest medis de forma subliminal ens mostren les últimes modes en roba, sabates…, per tal de que nosaltres les seguim i consumim.
Tòpic 5à la televisió és una finestra oberta a la realitat
La televisió sempre ens mostra la seva realitat i no la nostra. Tot el que veiem a la televisió: programes del cor, notícies, anuncis publicitaris… ens mostren tot allò que els interessa mostrar-nos, és a dir, la seva pròpia realitat.
Tòpic 6à els mitjans de masses insensibilitzen les consciències
Nosaltres estem tan acostumats a rebre de forma diària informacions sobre misèria, desastres climàtics, assassinats, atracaments…, que d’alguna manera ens insensibilitzen i les acabem considerant part de la nostra realitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada